Unitat: bossa de 2 kg.

La Patata del Bufet és una varietat molt antiga d'aquest tubercle. El seu cultiu a la comarca d'Osona ve des de lluny. El clima i la terra han estat factors clau en la seva adaptació. Per raons diverses va estar a punt de desaparèixer del mapa agrícola català, però es va salvar gràcies a que les mestresses de casa tenen sempre l'última paraula en el consum de productes alimentaris i que, en l'actualitat, es tornen a valorar els aliments en funció de la seva qualitat i adaptació als fogons. En la cuina és on la patata del Bufet mostra totes les seves qualitats. La patata del Bufet es conrea a la manera tradicional, i es té en compte la qualitat no la quantitat.

La patata conté un elevat percentatge d'aigua (77%), és font important de midó; un hidrat de carboni complex (18%), i de substàncies minerals com el potasi. El seu contingut en proteïnes (2,5%), fibra i vitamines és escàs. Destaquen les vitamines B6 i C en el moment de la recol·lecció (a la pell) però durant l'emmagatzematge i la cocció d'aquest aliment, el seu contingut es veu significativament reduït. D'altra banda, la patata de carn groga té major contingut en pro-vitamina Que la de carn blanca. El seu valor calòric no és elevat; 80 calories/100 g, però si es consumeix fregida o guisada, pot triplicar aquest valor ja que absorbeix gran part del greix que s'empra durant el seu cuinat. L'ideal és prendre-les bullides o cuinades al vapor o rostides al forn amb la seva pell, ja que és la forma que conserven millor les seves propietats nutritives.
La patata és un aliment ric en hidrats de carboni complexes (midó) i altres substàncies nutritives, de gran importància en la nostra alimentació quotidiana. Els experts en Nutrició recomanen el seu consum diàriament; juntament amb verdures, amanides, llegums, purés... com a primer plat, o bé, com a guarnició dels segons, això sí, no sempre fregides sinó també al vapor, al forn o en forma de puré... menys grasses, calòriques i de millor digestió. Donat el seu elevat contingut de potasi, aquelles persones que pateixen del ronyó i que sota prescripció mèdica precisen d'una dieta baixa en dita mineral, haurien de tenir en compte que abans del seu consum, s'han de deixar les patates en remull més de 10 h (canviant l'aigua quantes vegades sigui possible) perquè el potasi passi a l'aigua, la qual s'haurà de rebutjar sempre.